ALS VOLTS DEL COSTABONA

Punt de Sortida: pista Setcases- Espinavell, just a on surt el camí cap a la serra de la Balma.
El recorregut força variat amb trams de camí i d'altres sense, pensat per enllaçar el refugi del Costabona, la barraca de la Coma del Tech i el refugi forestal de l'Ouillat amb el Refugi Da Silva a la ribera de Rotjà i el refugi de les Esquerdes de Rotjà.
Recorregut: pujada a la serra de la Balma, flanqueig fins al peu del refugi Costabona, pujada pel dret fins a la cota 2.398 per evitar la congesta que barra el pas pel gr fins a coll de Pal, baixada per la coma del Tech fins al refugi de l'Ouillat, pujada pel dret per la Serra de les Eugues fins a les Esquerdes de Rotjà, baixada pel dret amb la referència de la pista que porta al refugi Da Silva desdel Coll de Mentet que es visible desde dalt. Remuntem la riba de Rotjà, passant pel Prat Barrat a on hi ha un abric de pastors, fins a la Portella de les Esquerdes de Rotjà, planegen pel camí que ens porta al coll de Pal, baixada pel dret fins als plans de sota i flanqueig pel mateix itinerari de l'anada.
Total uns 1800m de desnivell positiu acumulat.

REFUGI DE LES CONQUES, a la vista del Costabona.

Segona travessa.
Punt de sortida Espinavell. Pujada fins a coll Pregon i baixada fins als Banys de la Presta. D'aquí camí fins al Puig de Cagallops i refugi de les Conques. Aquest es un bon punt de partida per anar fins al Costabona passant per la cabana de l'Ouillat i la cabana de la coma del Tech. Una mica més al Nord hi ha l'estació d'esquí de fons de les Foquets (un altre dia en farem la visita). Fins al refugi s'hi arriba en cotxe (però no tindria gràcia).
La tornada passant per coll Baix i després pel mateix camí.

DÓRRIA - SANT BERNABÉ DE VALLCEBOLLERE

La meva primera travessa estival.
Sortida de Dórria cap el refugi seguint el camí amb marques de la cursa de Dórria, del refugi directe cap a munt fins al Plans de Gorro Blanc i baixada entre el Torrent de l'Escalera i el Torrent de la Vall per anar a cercar la pista forestal fins a la capella de Sant Bernabé.
La tornada pel mateix camí.

SALT D'OBSTACLES

Com avui el temps no convidava a anar massa lluny he decidit fer un entrenament al voltant de Ripoll. He probat de fer els quatre turons: Sant Antoni, SAnt Bartomeu; Sant Roc i el Catllar.
La baixada de Sant Antoni s'ha convertit en una veritable cursa d'obstàcles amb un pilot d'arbres caiguts al mig de la pista degut a les darreres nevades i ventades.
Finalment no ho he completat, quan portava gairebé dues hores i mitja m'ha semblat que ja en tenia prou, he fet la fotografia des de la rosa dels vents i he girat cua.
Estrenava mitjons i sembla que ja no seran mai més blancs. Les sabatilles eren vermelles de noves però ja fa uns quans dies que han anat canviant de color. No sé perquè...

11-09-08 PROMENADE PER L'ARIÈGE

Prenem com a punt de sortida el poble de l'Hospitalet. Passat el pont direcció Puimorent trobem una zona per aparcar a l'esquerra de la carretera. La ruta es troba marcada, és el num. 41 dels mapa informatiu que trobem a un plafó del poble. El recorregut puja a l'estany de Pedourrés, passa per la portella del Siscar, entre els cims del Nerasol i el Regalecio i baixem per la vall del Siscar passant pel refu lliure de la Besina, molt utilitzat pels pescadors.
Vaig aprofitar per pujar fins al Nerasol. Em va costar molt doncs encar no m'havia recuperat de la Pica, a més el temps no acompanyava gaire: el cel estava cobert i amenaçava pluja. Just arribar es va desfermar una enorme tempesta i que va durar tot el viatge de tornada fins a Ripoll.
La zona és plena de possibilitats: de l'estany de Pedourrés es pot continuar cap a coll d'Alba i Andorra, tenim al davat el pic d'Alba i desde la vall del Siscar podem accedir al port d'Incles i a la portella del Siscaró.
Si vols veure les imatges clica aquí.

10-09-08 PUJADA A LA PICA

Vaig arribar al parquing de l'Artigue tard: eren les deu de la nit tocades després de conduir unes 3h20'. S'hi arriba passant per Puimorent, Axs (a on trobem un desviament per anar a Orlú), Tarascon, Vic-de-Sos, Marc i finalment l'Artigue. Trobem el parquing (1.170m) situat al costat del riu i d'una central elèctrica. L'aigua era increiblement transparent.
Tot el camí es troba marcat fins arribar al coll de Riufred i el Montcalm. Un altre Gr. mena a la cascada de l'Artigue, tot marcat amb rétols. Després de travessar el torrent, la pujada comença molt dreta, entre bedolls i avets (i bolets). A mida que anem remuntant l'avetosa es substituïda per la fageda fins que arribem a la carena al 1.600m a on el bosc desapareix per donar pas als prats.
Per fer-ho més amé podem passar per l'estany Sourd amb un refugi, que es troba tancat. La desviació la trobem a l'esquerra just després de passar un orri al costat del camí.
A la zona de l'estany vaig estar a punt de trepitjar un escurçó. A 2.000m, entre les vaques que estaven pasturant vaig sorprendre un gripau.
A partir del refugi de Pinet el camí ja es més agreste, d'alta muntanya, amb alguna pujada molt pronunciada, sobretot del primer al segon estany. Aquest el voregem per la dreta amb llocs a on cal estar a l'aguait de no relliscar. Per quí ja començo a notar les dificultats de l'alçada.
El camí ara és una mica perdedor doncs les marques, que hi son, no es veuen fàcilment. Passem per un estany mig gelat que és millor vorejar-lo per la dreta. Més endavant s'incorpora el camí que vé del port de Sotllo i arribem al coll de Riufred. D'aquí es flanqueja al coll entre la Pica i el Verdaguer i s'assoleix la Pica amb cura però sense cap dificultat (3.143m)
Si vols veure les imatges clica aquí.

ENTRENAMENT PER COMA MITJANA

Avui he probat de fer un entrenament intens. Es el primer dia que faig un entrenament llarg i de qualitat. He quedat fet un cadàver.
El recorregut: Vallter, portella de Mantet, refugi dels Alemnys, coll de pal, pujada per Coma Mitjana, coll de Coma Mitjana, Bastiments, Coll de la Geganta i tornada a Vallter.
No tinc ni idea dels kilometres totals, l'altímetre ha marcat al voltant dels 1650m de desnivell positiu. He tardat una mica menys de cinc hores però al Coll de Coma Mitjana ja estava ben buit, això que ja m'havia begut el segon powergel.
Aquestes valls franceses són molt estimulants i la pujada completa de Coma Mitjana encara no l'havia fet mai. Trobar a on comança el camí no m'ha resultat difícil, el que m'ha costat es seguir-lo. Està molt fressat fins que he arribat al peu de les primeres tarteres i aleshores m'he decantat molt cap a la dreta i no he trobat ni el refugi Matutano. Als 2.400m m'he trobat tancat pel Pic Alt de Coma Mitjana i he hagut de remuntar per la seva esquerra per assolir el circ Bastiments-Freser.
He arribat al coll absolutament mort.